Audre Lorde

Audre Lorde

Biografia
Naixement	(en) Audrey Geraldine Lorde 18 febrer 1934 Nova York
Mort	17 novembre 1992 (58 anys) Saint Croix (Illes Verges Americanes)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de mama i càncer de fetge )
Dades personals
Grup ètnic	Afroamericans
Formació	Universitat de Colúmbia - biblioteconomia (–1961) Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Hunter College High School Hunter College Columbia University School of Library Service (en)
Activitat
Camp de treball	Poesia, literatura afroamericana, feminism and literature (en) , feminisme, lesbianisme i activisme
Ocupació	professora d'universitat (1984, 1969, 1970–1992, 1970, 1981), assagista, bibliotecària, professora, feminista, activista pels drets de les dones, novel·lista, escriptora, poetessa, filòsofa
Ocupador	John F. Kennedy-Institute for North American Studies (en) (1984–1992) Hunter College (1981–) John Jay College of Criminal Justice (1970–1981) Lehman College (en) (1969–1970) Lehman College (en) (1969–1970) Tougaloo College (en) (1968–)
Nom de ploma	Rey Domini Gamba Adisa
Obra
Obres destacables Poetry is Not a Luxury (en) (1970) Cables to Rage (en) (1978) Uses of the Erotic: The Erotic as Power (en) (1980) The Cancer Journals (en) (1982) Zami: A New Spelling of My Name (en) (1984) Sister Outsider (en)
Premis (1989)  premis American Book  Premi Lambda

Audre Geraldine Lorde (Harlem, Nova York, 18 de febrer de 1934 - Saint Croix, Illes Verges Nord-americanes, 17 de novembre de 1992) va ser una escriptora afroamericana, feminista, lesbiana i activista pels drets civils. Com a poeta és especialment coneguda pel domini tècnic i l'expressió emocional amb què expressà ira i indignació per les injustícies civils i socials que va observar al llarg de la seva vida.^[1] Els seus poemes i prosa tractaven en gran manera temes relacionats amb els drets civils, el feminisme i l'exploració de la identitat femenina negra. La seva obra més coneguda és La germana, l'estrangera,^[2] un llibre d'assaig que conté diversos dels seus escrits més influents en les lluites contra el racisme, el masclisme i l'opressió heretonormativa com són «no hi ha jerarquies en l'opressió» o «les eines de l'amo no destruiran la casa de l'amo».^[3]

Després de passar per l'experiència del càncer de mama i reflexionar sobre les discriminacions sofertes per les dones, que se superposen a les d'ètnia i d'orientació sexual i que se sumen a la malaltia, va publicar el 1981 Els diaris del càncer, un text dirigit tant als que n'han viscut o en viuen l'experiència, com a qui acompanya d'altres en el procés.